EL DIA GRAN DE LA PARTICIPACIÓ

LES ELECCIONS SINDICALS DETERMINEN LA FORÇA EN LA NEGOCIACIÓ

El 4 de desembre de 2018 tenien lloc les darreres eleccions sindicals en l’ensenyament públic. L’1 de desembre  d’enguany tornaran a celebrar-se. Eixe dia serà el moment d’avaluar quatre anys de treball sindical. En aquesta ocasió serà en un context inèdit marcat per dos anys d’una pandèmia que ha trencat la tradicional forma de connexió entre les persones treballadores i el treball sindical.
Les eleccions sindicals determinen quina és la representació de cada sindicat per a participar en els processos de negociació col·lectiva que es donen entre les persones treballadores, d’una part, i les administracions i patronals, d’una altra.
En aquest article desgranarem algunes claus de la seua importància per a la vida diària de les treballadores i treballadors de l’ensenyament.

Històricament, la representació sindical en l’Estat espanyol s’exercia en el marc de cada empresa i les seccions sindicals assumien el protagonisme de la reivindicació i de la negociació. En els anys setanta, en establir-se el nou model sindical paral·lel a l’elaboració del marc constitucional, es va determinar un nou model fonamentat en una doble estructura: la històrica de les seccions sindicals basada en la participació directa de les persones afiliades a cada sindicat en l’empresa i la representació unitària de totes les organitzacions sindicals segons un sistema electoral en el qual participen les persones afiliades i no afiliades.

Les eleccions sindicals determinen la representativitat de cada sindicat per a participar de la negociació col·lectiva.

Encara que tenen una gran similitud normativa, hi existeixen dos processos diferenciats segons els àmbits de l’empresa o de les administracions públiques, amb diverses normes de referència: l’Estatut dels Treballadors (ET) i la LOLS i l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).
En l’àmbit de l’empresa la representativitat s’exerceix, segons el seu tamany, des de les persones delegades de personal o des dels comités d’empresa, que agrupen les persones electes de les diferents candidatures. Si l’empresa és molt gran, poden constituir comités intercentres per agrupar la representació. La seua representativitat s’exerceix directament davant l’empresa o s’agrupa en un mateix sector per a compondre les Meses que negocien els convenis col·lectius. En àmbits suprasectorials també s’agrupen per a formar òrgans de negociació o de representació de caràcter institucional en l’àmbit autonòmic o estatal.

En l’àmbit de les administracions públiques la representativitat s’exerceix, segons el cens del cada col·lectiu, des de les persones delegades de personal o des de les Juntes de Personal, com a representació unitària. També s’agrupen sectorialment per a compondre les Meses de Negociació d’Educació en els àmbits autonòmic o estatal, i també les del conjunt de les Meses de la Funció Pública amb representants d’altres sectors. Aquestes dues meses generals són les que negocien les condicions laborals transversals i comuns del personal del conjunt de la Generalitat Valenciana dels sectors de justícia, sanitat, educació i administració del Consell.
Lligada a la representativitat en Comités i Juntes, està la composició d’altres estructures com els Comités de Salut Laboral, Observatoris de convivència, Consells escolars autonòmics, Consells sectorials, etc.

Segons la naturalesa de la relació laboral o administrativa també hi ha subdivisions que determinen que la forma de la representació és mitjançant els comités d’empresa, com en el cas de les universitats o del professorat de religió.
Les eleccions es celebren cada quatre anys. Si es tracta de determinar delegades de personal, són llistes obertes i nominals. Però si es tracta de Comités d’Empresa o Juntes de Personal, són llistes tancades presentades i ordenades per cada sindicat.

La negociació col·lectiva en les diferents empreses educatives s’exerceix d’acord amb la naturalesa del treball desplegat. Les empreses s’agrupen en diferents convenis, entre els quals destaca el majoritari de l’ensenyament concertat corresponent als trams d’ensenyaments obligatoris (i alguns més). Però també molts altres com l’Ensenyament Privat general o reglat no concertat; d’Atenció a Persones amb Discapacitat; d’Assistència i Educació Infantil (Infantil); Ensenyament i Formació no reglada (Acadèmies); Col·legis Majors Universitaris; Universitats i Centres Universitaris; Perruqueria i Estètica, Ensenyaments Musicals i d’Arts Aplicades i Oficis Artístics,etc.
Tot i que la relació amb l’empresa és la que constitueix l’element principal de la negociació (directa o per conveni), la dependència del finançament de les administracions motiva l’aparició d’altres àmbits negociadors amb l’administració educativa en forma de meses sectorials o comissions de seguiments d’acords en eixe àmbit.
La representació d’STEPV, en procés de renovació, està al voltant de 90 representants, especialment d’ensenyament concertat, no concertat (ACADE), Discapacitat i Formació no Reglada.



L’exercici de l’autonomia universitària determina que cada universitat és sobirana en la negociació de les seues condicions laborals. No obstant això, la dependència dels fons transferits des de les administracions autonòmiques ha determinat la necessitat de comptar amb un àmbit de negociació i de relacions laborals en el marc de les universitats públiques valencianes.
Dins de cada universitat existeixen quatre àmbits: les Juntes de Personal del professorat docent i investigador (PDI) i del personal d’administració i serveis funcionari (PAS funcionari), i el comité d’empresa del PAS laboral i del professorat associat i d’altres àmbits, que pot subdividir-se en els col·legis d’especialistes (PAS) i de tècnics (professorat associat…).

Les unitats electorals són, per normativa, d’àmbit provincial, a Alacant, Castelló i València. Tot i ser més de seixanta mil persones, compten com a tres únics àmbits, per la qual cosa es distorsiona molt la representativitat que contempla persones delegades i no vots per a obtindre eixes persones delegades..
Es trien delegades i delegats de les juntes de Personal Docent, que són responsables de gestionar la negociació col·lectiva en l’àmbit de cada Direcció Territorial. 
De manera indirecta, també determinen la representativitat de cada sindicat en les Meses sectorials (en la Generalitat i en l’àmbit de l’estat) que representen la part més destacada de la negociació col·lectiva. En la mesa estan les organitzacions que superen el 10% de les persones delegades, L’actual Mesa valenciana està integrada per STEPV-Iv (54,7%), ANPE (20%), CCOO (14,7%), CSIF (10,6%). UGT no arriba al 10% i està per irradiació d’altres àmbits.

Les persones a triar ho seran igual amb una major o menor participació, però la seua força, la legitimitat i la força que tenen els sindicats en la negociació no serà la mateixa amb un 30% de participació que amb un 80%.
Enguany, si ocorre com en 2018, les eleccions tornaran a ser per centre de treball per afavorir la participació més gran en eixe dia. Així, en cada centre s’haurà de constituir una mesa electoral amb tres membres: persona més antiga (que exercirà la presidència), la de més edat (vocal) i la més jove (secretaria).
El dia de la votació cal triar com a opció de vot una de les llistes (una papereta) dels sindicats que han presentat candidatura.
Les llistes són tancades, com en les eleccions municipals o generals i les paperetes estaran en les meses de votació on correspon votar.
Donada la complexitat d’unes unitats electorals tan massives, el procés és llarg i abans de la campanya electoral (quinze dies) s’han de fer diversos tràmits en relació amb l’exposició dels censos i la presentació de candidatures.



L’elaboració de les llistes són responsabilitat de cada sindicat. En STEPV s’atenen diferents criteris per a la seua confecció, a proposta de cada assemblea comarcal, com la presència en «cremallera» d’homes, dones, de totes les comarques, dels diferents sectors i etapes educatives, antiguitat, treball sindical posterior en la salut laboral, la formació, els serveis jurídics,etc.

El model de les eleccions sindicals en l’ensenyament públic actual no és el nostre. STEPV sempre ha defensat les eleccions per centre de treball, apostant per la representació directa de les treballadores i treballadors en els processos de negociació i participació i no per la delegació de la seua representació. D’igual manera, apostem per delegacions mixtes en les meses de negociació, garantint que els col·lectius afectats hi participen directament en la resolució de la seua problemàtica.
L’actual model, acordat amb alguns sindicats en 1987, implica una reducció de la representativitat de l’ensenyament públic front a altres sectors que suposa que mentre en una empresa s’obté una persona delegada per cada 5, 10 o 20 vots, en el nostre sector siguen necessaris més de 250. Això és important perquè la representativitat no es mesura en vots, sinó en persones delegades.



La Junta de Personal integra tot el professorat, tant de carrera com en situació d’interinitat.
Les competències de les Juntes de Personal abasten:
- Ser informats sobre política de personal, estadístiques d’absentisme, accidents de treball i malalties professionals, índex d’accidents, estudi del medi i de les condicions de treball, mecanismes de prevenció que s’utilitzen, les sancions per faltes molt greus, etc.
- Ser consultats sobre trasllats total o parcial de les instal·lacions (arranjament), plans de formació, mètodes de treball, establiment de la jornada de treball i horaris de treball, règim de permisos, vacances i llicències, etc.
- Vigilància i control sobre condicions de seguretat i higiene; condicions de treball, seguretat social i d’ocupació.
- Exercir les accions legals oportunes davant dels organismes competents

Per a fer aquestes tasques les persones de les Juntes de Personal gaudeixen de determinats drets com el lliure accés i circulació dintre de les dependències de la seua unitat electoral, la lliure distribució de publicacions sindicals o d’informació, ser escoltats en els expedients disciplinaris, obtindre un crèdit d’hores mensuals dintre del treball efectiu, no ser traslladats ni sancionats durant l’exercici de les seues funcions, no ser discriminats en la seua promoció econòmica ni professional per exercir les seues funcions de representació.

El Sindicat disposa d’una línia sindical sobre múltiples temes que decideix en congressos i reunions. En ella pot participar el conjunt de les persones afiliades.
No obstant això, en cada procés electoral el Sindicat presenta els seus programes electorals de tot l’ensenyament i de cada sector educatiu (infantil i primària, secundària i batxillerat, formació professional, ensenyaments d’idiomes, artístics, musicals, inspecció, FPA, escola rural, ensenyament privat, universitats…) o el treball de les àrees, com la salut laboral, la igualtat, la formació, les dones, inclusió, valencià, convivència, etc. 
Així, el programa recull els compromisos i obliga a compartir les decisions que afecten el professorat, tant si està afiliat com si no ho està.

En STEPV, totes les persones treballadores compten.