Infantil i Primària

Propostes electorals per a l’ensenyament infantil, la primària i l’educació inclusiva

Aspectes generals

• Recuperació i ampliació de les plantilles per oferir una educació de qualitat fonamentada en la educació inclusiva, el plurilingüisme i l’ensenyament individualitzat.
• Recuperació de la figura del tutor/a generalista per aula en tots els centres; recuperació del 2n PT i augment de professorat de llengües estrangeres per dur a terme el programa plurilingüe.
• Ampliació de les plantilles dels centres per tal de recuperar el/la mestre/a tutor/a per aula i augment de docents de PT, AL als centres d’educació infantil i Primària; i dotació del personal necessari d’Orientació Educativa i docents PT i AL, sense perjudici de la possibilitat de realitzar peticions extraordinàries motivades per necessitats sobrevingudes.
• Aplicació real i substitució efectiva de la reducció horària a 23 hores lectives per afavorir tasques de coordinació i organització escolar, i reducció progressiva a 20 hores lectives. Distribució de les funcions de coordinació de manera equitativa entre tot el professorat.
• Desburocratització de la tasca docent i dels equips directius.
• Augment de les reduccions horàries de les coordinacions i equips directius, les quals han de computar com hores lectives i ser substituïdes.
• El professorat d’orientació en CEIP i CEE han de tindre les mateixes condicions laborals que els d’IES: horari, complement de càrrec unipersonal en cas de coordinació de zona, etc.
• Cobertura efectiva de les hores de les persones membres de les juntes de personal i comitès de seguretat i salut laboral.
• Millora de les infraestructures dels centres educatius: construcció de nous centres, revisió i intervenció en totes les infraestructures existents i en totes les dependències, prioritzant les intervencions més urgents.
• Construcció i adequació dels centres educatius introduint-hi criteris pedagògics i atenent les necessitats de l’alumnat, professorat i personal d’administració i serveis que hi conviurà. Es tindran en compte criteris mediambientals, d’orientació i de qualitat de l’aire i acústica, així com la potenciació dels espais naturals, amplis i multifuncionals. Eliminació de barreres arquitectòniques en tots els centres.
• Dotació dels recursos materials necessaris per atendre totes les necessitats de l’alumnat, potenciant els mitjans informàtics i audiovisuals a les aules, així com el seu manteniment i actualització en totes les etapes educatives, d’acord amb la planificació de cada curs escolar.
• Dotació als centres de la infraestructura necessària per a la inclusió de tot l’alumnat, i en especial, l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
• Augment de la xarxa de centres públics per tal de potenciar l’escolarització de l’alumnat en l’escola pública. Extinció progressiva dels concerts educatius fins la total eliminació.
• Dotació a tots els centres del personal d’administració i serveis necessari per dur a terme tota la tasca burocràtica/administrativa que tant ha augmentat els darrers anys. Establir mesures per garantir la substitució d’aquest personal el més aviat possible.
• Incorporació als centres de personal sanitari d’infermeria per desenvolupar tasques de caràcter assistencial, educatiu i preventiu.
• Substitució del professorat des del primer dia amb independència del motiu de l’absència del mateix.
• Dotació del personal educador necessari per atendre l’alumnat amb NESE, establint les mesures necessàries per garantir la seua substitució de forma immediata. Incorporació d’altres figures i agents externs per garantir la inclusió real de l’alumnat.
• Millora del procediment de l’autorització del canvi de jornada amb uns criteris democràtics que estimen el resultat en funció de la participació en les votacions.
• Millora del programa ÍTACA per agilitar les gestions administratives i acadèmiques a la totalitat dels centres educatius, introduint-hi adequacions per a la realitat concreta de centres com escoles infantils, centres FPA, horari del professorat d’orientació, etc.
• Augment de la dotació econòmica extraordinària per a portar a terme els projectes de centre.
• Aplicació de totes les mesures de protecció en l’ús d’autobusos en l’àmbit escolar i amb totes les adequacions necessàries per a l’alumnat més menut o amb necessitats especials.
• Millora de la gestió del programa xarxa llibres, impulsant la creació de materials propis a l’escola, fomentant el seu reconeixement com a mèrits i difonent-los de forma col·laborativa entre tot el professorat.
• Millora de la formació inicial i contínua del professorat per a fer front als reptes (plurilingüisme, inclusió educativa, etc.).

Educació Infantil

• Creació d’una xarxa d’escoles infantils públiques, amb espais adequats i personal especialitzat i de suport suficient. Xarxa de centres públics d’educació infantil per cobrir la demanda 0-6 anys.
• Adequació de les instal·lacions dels centres a les necessitats educatives de l’alumnat d’Infantil, en especial, a l’alumnat del primer cicle d’infantil.
• Dotació de mobiliari i equipament didàctic adequats a cadascun dels cicles de l’Educació Infantil.
• Traspàs del personal educador d’Educació Infantil a la Conselleria d’Educació.
• Dotació fixa d’especialista de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge i altre personal de suport als centres d’Educació Infantil per poder atendre adequadament tant les necessitats educatives permanents com les temporals de l’alumnat amb NESE.

Primer cicle Infantil

• Dotació de personal de PT i AL, així com personal educador per a garantir l’atenció a l’alumnat NESE.
• Ampliació de la xarxa de centres públics d’educació infantil 0-3 anys i aules de dos anys per a cobrir la demanda existent, amb espais adequats i personal especialitzat i de suport suficient (sanitaris, administratius…).
• Millora de les plantilles de les escoles infantils 0-3 anys (2 mestres d’Infantil com a mínim per a compartir gestions organitzatives i pedagògiques).
• Millora de les plantilles de les aules de dos anys (1 mestres d’Infantil i una persona educadora per cada unitat). Parella educativa a la resta d’unitats.
• Traspàs dels centres públics 0-3 anys a Conselleria Educació. Integració en la xarxa pública de les escoles bressol municipals i les d’altres conselleries.
• Ràtios màximes en el primer cicle d’educació infantil: menors d’un any, 4; entre un i dos anys, 6; entre dos i tres anys, 8.

Segon cicle Infantil

• Ràtios màximes en el segon cicle d’educació infantil de 15; aules mixtes, màxim 12.
• Dotació d’una mestra de suport especialista en educació infantil cada 2 unitats.
• Incorporació de personal educador infantil de suport a la plantilla dels centres d’infantil per atenció a necessitats bàsiques de l’alumnat (1 per cada 3 unitats).
• Dotació suficient de mestres especialistes d’anglés per poder dur a terme el programa plurilingüe. No a la catalogació de places d’infantil en anglés. L’atenció es proporcionarà per part de l’especialista d’anglés amb el suport de la mestra d’infantil.
• Dotació suficient de mestres especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge per a l’atenció a la diversitat i garantir una educació inclusiva en l’etapa Infantil (1 mestre PT i un AL per cada sis unitats, siguen d’infantil o primària).

Educació Primària

• Augment de la plantilla del professorat del centre com a conseqüència de la reducció a 23 hores lectives del cos de mestres.
• Recuperació de la figura de tutor/a per aula en tots els centres educatius d’infantil i primària i, per tant, disposar d’una persona especialista de primària per cada unitat del centre.
• Evitar l’abús de les habilitacions tot respectant l’especialitat per la qual s’incorpora la persona al centre.
• Dotació suficient de mestres especialistes d’anglés per poder dur a terme el programa plurilingüe.
• Dotació adequada de professorat per tal de facilitar l’atenció en grups reduïts i així, afavorir l’enfocament comunicatiu de les diferents llengües, els agrupaments flexibles i la pràctica de diferents metodologies.
• Ràtios màximes a 20 alumnes per aula, per tal de garantir la qualitat educativa, la inclusió educativa, el plurilingüisme i l’atenció individualitzada.
• Recuperació del mestre PT retallat, per tal d’atendre l’alumnat NESE en professorat de plantilla estable als centres i així minimitzar la petició de recursos extraordinaris (1 mestre PT i un AL per cada sis unitats, siguen d’infantil o primària).

Inclusió Educativa

• Reivindiquem una escola inclusiva, que responga a la diversitat de tot l’alumnat, que respecte i reconega les diferències i les singularitats, que oferisca les oportunitats educatives i les ajudes necessàries –curriculars, personals i materials– per al progrés acadèmic i personal de l’alumnat.
• Dotació de plantilles adequada per al desenvolupament de plans i programes de reforç educatiu i acompanya
• Dotació adequada de professorat de PT i AL integrada en les plantilles per garantir el principi d’inclusió educativa. (1 mestre PT i 1 d’AL per cada sis unitats, siguen d’infantil o primària). Dotació extraordinària en cas de necessitat.
• Reducció i limitació de la ràtio de l’alumnat atés pels mestres de PT i AL, tenint en compte les patologies de l’alumnat.
• Provisió adequada dels recursos per garantir una educació inclusiva i que els centres puguen desenvolupar els seus plan d’atenció a la diversitat.
• Agilització en els tràmits i arribada dels recursos necessaris que ha de garantir la Conselleria d’Educació per a aconseguir els objectius del PAM.
• Aplicació d’una reducció de ràtio de 3 alumnes quan s’escolaritze alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i en cada aula hi haurà un màxim de dos alumnes amb aquestes característiques. Aquesta reducció s’aplicarà a més a més de les reduccions de ràtios especials, com els centres centres de caràcter singular, CRA o reduccions de ràtio de localitat.
• Garantia d’atenció del menjador escolar per a l’alumnat NESE, amb situacions socials crítiques i d’exclusió social, per part del personal qualificat corresponent.
• Pla interdepartamental de les institucions públiques per a la compensació de desigualtats i la prevenció del desarrelament i la marginació social.
• Reduccions horàries per poder garantir el correcte desenvolupament dels plans d’acollida per a un acompanyament efectiu i real a l’alumnat nouvingut.
• Dotació dels equipaments i materials tècnics necessaris per atendre l’alumnat NESE i necessitats de compensació de desigualtats.
• Negociació d’una normativa que catalogue les unitats i els llocs de treballs de les persones que treballen a les unitats específiques d’EE en centres ordinaris, les aules CiL, centres de caràcter singular i els centres ordinaris d’escolarització preferent d’alumnat amb diversitat funcional motriu com a llocs d’especial dificultat, d’oferta voluntària per al professorat i que, a més a més, pose fi a l’actual situació de provisionalitat. Dotar-los del personal (tant docent com no docent) i materials necessaris.
• Que el personal de suport educatiu (educadors/es, fisioterapeutes…) depenga de la Conselleria d’Educació.
• Garantir la formació específica per a tots els professionals que hi intervenen en l’alumnat.
• Atenció de les necessitats derivades tant temporals com permanents de l’alumnat NESE i amb necessitats de compensació de desigualtats, per poder donar resposta des de les dues vessants en el cas de confluència en el mateix alumne/a, així com a efectes de la reducció de ràtio.

Escola rural

• Dotació d’infraestructures, de recursos i d’una plantilla estable i suficient per tal d’atendre la diversitat dels models d’escolarització en el medi rural (escoles unitàries, centres incomplets, CRA).
• Tractament legislatiu específic per al subsistema educatiu rural, especialment pel que fa a requisits mínims dels centres, la seua estructura organitzativa i normativa de funcionament, amb reglaments orgànics de centres adaptats a la seua especificitat.
• Garantia de la continuïtat de funcionament dels aularis en els pobles amb descens de natalitat mentre s’impulsa el seu manteniment. Disseny d’un pla de xoc per al manteniment de l’escola rural al màxim de municipis com a eix vertebrador del territori que evite la despoblació dels mateixos.
• Ràtios reduïdes i agrupaments flexibles per a afavorir el manteniment d’unitats en el medi rural, tenint en compte l’agrupament de diversos nivells educatius en una sola aula.
• Obligatorietat que el mapa escolar rural arreplegue totes les etapes i ofertes educatives, així com els serveis: equips psicopedagògics i d’orientació, transport i menjador, activitats extraescolars…
• Negociació d’acords marc per a establir plantilles estables amb la figura del tutor/a generalista per unitat i la dotació suficient d’especialistes, d’atenció a la diversitat i professorat de suport.
• Formació específica, inicial i permanent, per al professorat del medi rural. Creació i dinamització de grups específics de treball, innovació educativa i investigació.
• Garantir l’oferta de menjador escolar en els aularis rurals, com un element clau per la continuïtat de la vida rural.
• Augment de la reducció d’hores lectives per als equips directius i responsables d’aularis per a assegurar la coordinació de tots els aularis del centre.
• Nova normativa d’itineràncies que pose fi a les retallades que ha suposat la normativa actual: reducció d’hores lectives i cobrament de tots els desplaçaments, amb l’actualització de la despesa per quilometratge.
• Promoció d’un pla específic a les escoles rurals per tal de potenciar activitats complementàries que permeten a l’alumnat gaudir d’activitats culturals (visites museus, teatre, etc.) que es troben allunyades del lloc on viuen.

Centres de Caràcter Singular

• Dotació suficient de professorat i d’altres professionals per tal d’atendre adequadament l’alumnat i poder desenvolupar els diferents programes educatius. Poder recuperar el professorat retallat als darrers anys de manera permanent.
• Assignació econòmica suficient per a garantir la gratuïtat de l’ensenyament i recursos per a l’alumnat amb risc d’exclusió social, incloent tant l’alumnat d’Infantil com el de Primària.
• Garantir el servei de menjador a tot l’alumnat escolaritzat en aquests centres educatius.
• Formació específica per al professorat.
• Garantia de plantilles estables.
• Ràtio màxima de 10 alumnes per aula.

Centres d’educació especial

• Dotació als centres d’educació especial dels recursos i professorat i altres professionals necessaris per garantir la correcta atenció de l’alumnat.
• Disminució de les ràtios per agrupament d’alumnat aplicant criteris de flexibilitat.
• Negociació de les plantilles escaients que proporcione estabilitat al centre i al professorat i dotació personal de suport educatiu (educadors/es, fisioterapeutes, zeladors/es…).
• Incorporació als centres de personal sanitari d’infermeria per desenvolupar tasques de caràcter assistencial, educatiu i preventiu a temps complet.
• Formació específica en salut i prevenció per a tot el personal.
• Que tot el personal que treballa en aquests centres depenga de la Conselleria d’Educació per agilitar tota la gestió i el bon funcionament del centre (agilitzar substitucions de professorat, educadors/es i altres).
• Garantia d’unes plantilles estables.
• Pla de transició entre els CEE i els tallers ocupacionals.
• Criteris de dependència i nivell d’atenció individualitzada, segons agressivitat en la conducta.
• Documentació específica adaptada a les característiques dels CEE (memòria, PAF, etc.).

Orientació Educativa

• Recuperació dels SPE com a equips multidisciplinaris d’orientació i intervenció psicopedagògica i logopèdica. Integració d’aquest model al disseny actual de l’orientació educativa.
• Garantir les condicions de treball del personal d’orientació segons el seu cos. Flexibilitat en els horaris per millorar la coordinació i l’atenció a l’alumnat.
• Augment del personal d’orientació educativa en aquells centres que més alumnat atenen.
• Revisió dels criteris d’atenció dels professionals d’orientació als centres per a reduir les ràtios d’atenció a l’alumnat: tipologia de centre (CEE, centre ordinari amb aula CIL, centre de matriculació preferent, alumnat amb diversitat motòrica…), quantitat alumnat escolaritzat, quantitat alumnat NESE i/o amb necessitats de compensació de desigualtats.
• Substitució del professorat des del primer dia, siga quin siga el motiu de la seua absència, i fer les gestions oportunes per a disposar al llarg de tot el curs escolar de la partida pressupostària pertinent que garantisca la substitució.

Atenció educativa hospitalària/domiciliària

• Negociació d’una normativa de plantilles que catalogue les aules hospitalàries i pose fi a l’actual situació de provisionalitat. Dotació de professorat i materials necessaris.
• Ampliació de l’atenció domiciliària a tots els nivells d’infantil.
• Atenció psicològica en cas de necessitat al professorat per fer front a les situacions en què es pot trobar en el desenvolupament del seu treball.
• Ampliació de la xarxa d’unitats en totes les àrees de salut.
• Dotació i manteniment de les aules per la Conselleria de Sanitat.
• Formació específica del professorat i regulació d’hores de coordinació amb el centre de referència de l’alumnat.
• Assumpció per l’administració educativa, del compromís de donar satisfacció a les necessitats que es generen en l’atenció domiciliària, actualitzant les despeses de quilometratge per desplaçament.

Jornada escolar

• Flexibilitat en la normativa per tal de facilitar el canvi de jornada escolar en centres incomplets, CRAS i CEE.
• Partida pressupostària específica per al desenvolupament d’activitats extraescolars a tots els centres educatius.
• El percentatge de vots per al canvi de jornada escolar ha de ser sempre sobre les persones votants, com en la resta de votacions, i no sobre els vots possibles del cens escolar.
• Autonomia als centres a l’hora de decidir la distribució de les hores complementàries, així com de triar l’hora d’inici i finalització de l’horari lectiu, autoritzant els horaris especials sol·licitats pel CEC amb criteris objectius.
• Reconeixement del vot delegat com a mesura de participació en els sistemes de votacions.

Secundària i batxillerat

Propostes electorals per a l’ensenyament secundari i el batxillerat

• Reducció de les ràtios fins situar-les en un màxim d’alumnat de 20 en ESO i Batxillerat i un màxim de 15 en aules que acullen alumnat amb NESE, amb un màxim de dos alumnes d’aquestes característiques per aula.
• Àmbits voluntaris per als centres que així ho acorden. La Conselleria ha de facilitar el professorat necessari i els mitjans necessaris per dur a terme els àmbits en les millors condicions.
• Reducció horària de la tutoria d’un mínim de 5 hores lectives setmanals, també en FP Bàsica.
• Possibilitat de dotar als centres de forma extraordinària i en qualsevol moment del professorat necessari per tal d’atendre les necessitats reals de l’alumnat i garantir els desdoblaments, reforços necessaris.
• Desburocratització de la tasca docent i dels equips directius.
• Augment dels i les professionals als departaments d’orientació amb 1 docent de psicopedagogia, 1 PT, 1 AL i un educador/educadora social per cada 350 alumnes.
• Recuperació i ampliació de les plantilles per a atendre totes les necessitats educatives. Recuperació dels desdoblaments.
• Repartiment equitatiu d’horaris, tasques i coordinacions entre tot el professorat del centre de manera que no superen les 18 hores lectives.
• Creació de la primera plaça de l’especialitat a partir de les huit hores lectives.
• Recuperació de la reducció de 3 hores lectives en la caporalia de departament, independentment del nombre de membres que el formen.
• Augment de les reduccions horàries de les coordinacions, que han de ser lectives i ser substituïdes.
• Substitució immediata del professorat des del primer dia i de tots els permisos.
• Ampliació de l’optativitat als centres per tal de garantir la major oferta formativa. Manteniment de l’optativa oferida independentment del nombre d’alumnat inscrit.
• Compensació horària al professorat que realitza les proves homologables de llengües estrangeres, d’accés als cicles formatius i qualsevol altra prova que estipule l’administració per ser incompatibles amb l’horari del professorat.
• Dotació amb plantilla de catàleg del professorat i recursos materials necessari per als centres de secundària adscrits a un centre de caràcter singular.
• Oferta educativa suficient en tots els centres públics de totes les modalitats de batxillerat. Autorització als centres que ho sol·liciten del nou batxillerat musical.
• Dotació a tots els centres del personal d’administració i serveis necessari per dur a terme tota la tasca burocràtica/administrativa que tant ha augmentat els darrers anys. Establir mesures per garantir la substitució d’aquest personal el més aviat possible.
• Incorporació als centres de personal sanitari d’infermeria per desenvolupar tasques de caràcter assistencial, educatiu i preventiu.
• Dotació de personal educador necessari per atendre a l’alumnat amb NEE, establint les mesures necessàries per garantir la seua substitució, de forma immediata.
• Creació de programes destinats a l’alumnat amb un risc d’exclusió social els quals es realitzaran fora de l’horari lectiu amb plantilla extraordinària.
• Implantació en tots els centres d’un programa de mediació on participe l’alumnat, destinat a la prevenció i resolució de conflictes entre l’alumnat.
• Planificació de campanyes destinades a la sensibilització sobre temes relacionats amb la igualtat, la no-discriminació i la violència de gènere.
• Planificació d’un sistema de beques per tal de garantir el dret a la igualtat amb un barem on només es tinga en compte la situació socioeconòmica de l’alumnat.
• Millora del Programa ÍTACA per agilitar les gestions administratives i acadèmiques a la totalitat dels centres educatius.
• Millora de la gestió del banc de llibres, impulsant la creació de materials propis a l’escola, fomentant el seu reconeixement com a mèrits i difonent-los de forma col·laborativa entre tot el professorat.
• Millora de la formació inicial i contínua del professorat per a fer front als reptes (plurilingüisme, inclusió educativa, etc.).
• Reconeixement a efectes de concurs de trasllats la singularitat de centres com els antics CAES, CEE, Aules hospitalàries, atenció domiciliària, aules terapèutiques,… i consignació com a llocs d’especial dificultat i d’acceptació voluntària a totes les adjudicacions. Des de qualsevol situació administrativa (interinitat, pràctiques, professorat funcionari de carrera) els temps treballat en aquest tipus de centres ha de comptar, igualment comptaran les funcions realitzades, independentment del centre des del qual es participa.
• Foment del funcionament democràtic dels centres així com de la participació de la comunitat educativa en la presa de decisions del centre. El claustre ha de ser un òrgan de decisió i no solament consultiu.
• Integració del centre en el teixit associatiu, cultural i social del seu entorn.
• Manteniment del batxillerat nocturn als centres que ja el tenen.
• Millora de les infraestructures dels centres educatius: construcció de nous centres, revisió i intervenció en totes les infraestructures existents i en totes les dependències, que prioritzen les intervencions més urgents.
• Construcció i adequació dels centres educatius introduint-hi criteris pedagògics i atenent les necessitats de l’alumnat, professorat i personal d’administració i serveis que hi conviurà. Es tindran en compte criteris mediambientals, d’orientació i de qualitat de l’aire i acústica, així com la potenciació dels espais naturals, amplis i multifuncionals. Eliminació de barreres arquitectòniques en tots els centres.
• Incorporació de mesures cap a la sostenibilitat en la gestió dels centres educatius.
• Promoció de la mobilitat sostenible per part del professorat i alumnat dotant dels recursos necessaris per a fer-ho possible.
• Augment de la xarxa de centres públics per tal de potenciar l’escolarització de l’alumnat en l’escola pública, superant les barreres geogràfiques. Eliminació dels concerts educatius.
• Cada inici de curs, pel correcte bon funcionament dels centres, dotació dels recursos materials necessaris per atendre totes les necessitats del nostre alumnat, potenciant els mitjans informàtics i audiovisuals a les aules, així com el seu manteniment i actualització en totes les etapes educatives.
• Dotació als centres d’infraestructura per a la inclusió de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

Formació professional

Propostes electorals per a la formació professional

• Per una FP que fomente l’esperit crític i la formació integral de l’alumnat. No a la Llei Orgànica 3/2022 de la FP que suposa una passa més en la submissió del sistema educatiu als interessos de les empreses i del sistema productiu.
• Incorporació en el cos A1 del professorat de tots els cossos d’FP i equiparació dels drets amb el professorat de secundària. No a la divisió en tres cossos docents amb classificacions i remuneracions diferents per a exercir el mateix treball.
• Augment de l’oferta de cicles formatius, amb desdoblament de grups en els ensenyaments més demandats, i dotació als centres públics d’itineraris complets de famílies professionals: FPB, CFGM i CFGS, i amb oferta semipresencial complementària.
• Dignificació de la FP, mitjançant campanyes informatives i de difusió per tota la comunitat educativa i l’entorn productiu, amb una extensió de l’orientació personal i professional a tots els nivells educatius amb criteris d’igualtat.
• Tots els recursos públics han d’anar destinats a la FP dels centres públics. Eliminació progressiva dels concerts en Formació Professional. Control públic efectiu sobre els títols i certificats professionals impartits en centres no públics.
• Potenciació de la FP reglada, al servei del desenvolupament integral de l’alumnat, dirigida a formar professionals qualificats/des.
• Diagnòstic i prevenció real de tots els riscos laborals de totes les famílies professionals, amb formació i informació dels riscos als docents, i desenvolupament dels plans preventius corresponents a càrrec d’una partida pressupostària específica.
• Ràtio màxima de 20 alumnes per aula. Reducció de la ràtio quan es justifique una atenció a necessitats educatives especials de l’alumnat.
• Desdoblament suficients dels mòduls pràctics per garantir la qualitat educativa i la seguretat i salut laboral.
• Regulació dels convenis amb empreses per la FP Dual exigint que aquestes siguen socialment responsables.
• Millora de la dotació d’hores lectives suficients per a les tutories de formació en centres de treball, pagament de dietes i quilometratge, i assegurança complementària per als desplaçaments.
• Ampliació i millora de l’oferta de formació contínua per al professorat de FP, per garantir la seua actualització professional amb aplicació directa a l’aula, i avançar-la a les diverses i canviants necessitats formatives.
• Formació del professorat de Cicles Formatius mitjançant convocatòries de l’administració educativa per a realitzar estades formatives en empreses d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.
• Gestió eficaç de les borses de treball de FP reglada, amb convocatòries suficients i contínues de totes les especialitats.
• Millora de la informació de les places de FP reglada a adjudicar, especificant si són d’especial dificultat, per atenció a la diversitat o currículum, o en si es barregen especialitats diferents de la que proveirà eixe lloc de treball.
• Creació de borses de treball públiques i transparents per a la contractació del professorat especialista i experts/es docents. Actualització i millora de les condicions laborals del professorat especialista de FP.
• Modificació de la norma que regula la composició del Consell Valencià de la Formació Professional per donar cabuda als sindicats de la Mesa sectorial d’educació.
• Planificació de la xarxa pública de Centres Integrats Públics de FP i un mapa escolar de la FP, arrelats en el medi sociocultural, promotors de la cultura de la sostenibilitat i l’equilibri ecològic en els processos de producció, del benestar social i de la compensació de les desigualtats.
• Modificació de les normes que regulen la composició dels consells socials dels centres per donar cabuda als sindicats docents amb representació en la Mesa Sectorial. No a la lliure designació del director i elecció a decidir pel consell social del centre.
• Ampliació de les plantilles als centres integrats públics de FP per poder desenvolupar adientment totes les seues funcions específiques. Pel manteniment del departament d’anglés com un altre departament didàctic.
• Cursos de formació ocupacional i de formació contínua inclosos en la programació anual del centre; l’horari corresponent a aquests cursos s’ha d’integrar en la plantilla del centre i s’han de crear els llocs de treball necessaris, sense hores extra per a ningú.
• Ampliació de les convocatòries d’acreditacions professionals als treballadors amb participació dels docents públics, així com agilització dels processos de convalidacions acadèmiques de mòduls, per atendre a temps les necessitats de l’alumnat amb itineraris alternatius.
• Pla de xoc de formació per al professorat per garantir la implantació específica del plurilingüisme en Formació Professional.
• Disseny i implantació de mesures que potencien l’elecció no sexista per part de l’alumnat de les diferents famílies professionals.
• Disseny i posada en pràctica d’una formació i orientació laboral encaminada cap a una cultura sindical solidària i participativa en el món del treball.
• Actualització permanent dels recursos didàctics necessaris per la docència pràctica en FP, amb transparència en les dotacions modulades, sense greuges d’equipament entre centres i fomentant l’ús col·laboratiu i sostenible dels recursos.
• No a l’oferta de cicles formatius de Grau Superior a la Universitat.
• Desenvolupament dels currículums de FP a nivell autonòmic, amb concreció als centres per adaptació a l’entorn, amb major flexibilitat i amb participació real del professorat.

 Ensenyaments artístics

Condicions laborals específiques, plantilles, organització i ordenació dels Ensenyaments Artístics Elementals, Professionals i Superiors.

Ensenyaments artístics elementals i professionals

Servei públic:
1. Negociació del mapa de centres d’ensenyaments artístics que atenga i conjugue la distribució geogràfica i la demanda social.
2. Impuls del reconeixement social i professional dels ensenyaments artístics elementals i professionals, del professorat i dels titulats i titulades.
3. Oferta de places públiques en tots els graus d’acord amb la demanda existent.
4. Ampliació i promoció de la xarxa pública de centres d’ensenyaments artístics amb les millors condicions de qualitat per a garantir l’accés democràtic i generalitzat a aquests ensenyaments.
5. Millora del finançament per impulsar els ensenyaments artístics.
6. Foment de l’intercanvi i els convenis de col·laboració amb institucions i entitats relacionades amb els ensenyaments artístics.
7. Millora de la coordinació entre els diferents nivells (elemental, professional i superior) dels conservatoris, així com amb els batxillerats artístics.
8. Ampliació i potenciació del Cicles Formatius relacionats amb la Música: Afinació, Luthieria, Manteniment d’instruments.
9. Ampliació de l’oferta de Batxillerat Artístic i creació de centres integrats.

Condicions laborals específiques

1. Reducció de la càrrega lectiva i reorganització de les hores complementàries atenent a la realitat dels diferents ensenyaments.
2. Adequació dels horaris del professorat per a propiciar la participació en activitats artístiques i també per a fomentar la seua participació en projectes d’investigació pedagògica, performativa, artística i creativa.
3. Foment i promoció de l’accés i la participació del professorat en programes europeus d’intercanvi i col·laboració entre centres.
4. Mesures de conciliació de la carrera docent i de la carrera artística i professional: ampliació dels supòsits de concessió de les compatibilitats, possibilitat de reducció de jornada, d’acumulació horària, etc.
5. Oferta formativa que incloga: llicències retribuïdes per estudis, participació en programes específics, nacionals i internacionals, i flexibilitat dels permisos per a assistir a congressos, actes culturals, intercanvis, etc.
6. Dinamització dels Cefire Artísticoexpressiu i ERE tot i impulsant l’especificitat dels ensenyaments artístics.
7. Regulació de les condicions de treball del professorat “pianista acompanyant”.
8. Dotació i estabilització de les plantilles suficients que eviten l’elevat nivell d’eventualitat.
9. Concurs de trasllats anual amb oferta de totes les vacants garantint la transparència i l’objectivitat del procediment.
10. Contractació de personal tècnic específic de suport en la tasca artística: vestuari, infraestructura d’escenaris, orquestres, tallers instrumentació, exposicions i manteniment de tallers, manteniment d’equips tècnics, etc.
11. El Personal d’Administració i Serveis s’ha d’integrar en les plantilles dels centres, amb una previsió suficient de la Conselleria d’Educació per atendre totes les substitucions.
12. Possibilitar la creació del cos de catedràtics al cos de professorat de conservatoris professionals igual que a la resta de cossos amb la idea de poder romandre al cos corresponent i no amb l’objectiu d’accedir als conservatoris superiors.

Organització escolar i ordenació

1. Negociació real i actualització de tota la normativa d’organització i funcionament dels centres d’ensenyaments artístics, atenent les característiques específiques.
2. Actualització dels currículums en aquelles assignatures que ho requerisquen sense afectació laboral i de manera dialogada amb el professorat afectat.
3. Compliment dels requisits mínims de construcció dels Conservatoris per a impartir aquests ensenyaments pel que fa a edificis, espais, equipaments, accessos adaptats.
4. Rehabilitació dels centres educatius amb avaluacions periòdiques de totes les instal·lacions. Adequació dels espais educatius a les necessitats pedagògiques i tecnològiques d’aules, biblioteques i tallers atenent a criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació a la realitat climàtica. Política d’inversions públiques per poder tindre una oferta suficient de places públiques.
5. Dotació dels recursos necessaris per a l’accés segur amb transport sostenible per part de l’alumnat i el professorat.
6. Potenciació de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els ensenyaments artístics.
7. Elecció democràtica dels càrrecs de coordinació. Potenciació de les funcions dels claustres i de la seua capacitat de decisió.
8. Racionalització de l’atribució d’especialitats i oferta de places en arribar al mínim d’hores establert per crear la plaça evitant la precarització de les places i redimensionar a l’alça assegurant un mínim de mitja jornada.
9. Millor regulació de les convocatòries d’entrada a borsa, borses extraordinàries i de contractació de professorat. Augmentar l’objectivitat en el disseny de les convocatòries i publicar els criteris de selecció (graelles o guies) emprats pels tribunals.
10. Negociació dels requisits generals i específics establerts per entrar a borsa i per les adjudicacions de difícil cobertura.
11. Selecció adequada dels membres dels tribunals en les convocatòries de borses extraordinàries, amb la qualificació adient i els coneixements necessaris per cada especialitat.
12. Foment i promoció de l’accés de l’alumnat dels centres professionals d’ensenyaments artístics a estudis complementaris, de perfeccionament professional i programes educatius internacionals.
13. Banc d’instruments adequats a les edats i al desenvolupament físic de l’alumnat, que permeta el seu préstec, almenys, en els primers cursos.
14. Extensió dels programes d’ensenyament en valencià, també en els conservatoris.

Salut laboral

1. Ampliació i reconeixement del catàleg de malalties professionals tenint en compte l’especificitat dels ensenyaments artístics.
2. Reconeixement de les malalties laborals (problemes amb la veu, estrés, patologies musculoesquelètiques…) i tractament preventiu de les mateixes amb els reconeixements mèdics específics.
3. Avaluació de les instal·lacions i condicions dels diferents llocs de treball: espais, soroll, il·luminació, temperatura, humitat i ventilació, pantalles de visualització de dades i condicions ergonòmiques de tots els centres i llocs de treball.
4. Atenció especial a les condicions de sonoritat i als riscs de decorats i muntatges.
5. Identificació dels riscos laborals i adopció de mesures de protecció i seguiment per a qui ha patit o pateix malalties greus, de llarga durada o molt freqüents.
6. Protecció especial per a treballadores per maternitat.
7. Atenció específica a treballadores i treballadors amb diversitat funcional.

Ensenyaments artístics superiors

Servei públic

1. Impuls del reconeixement social i professional dels ensenyaments artístics superiors, del professorat i dels titulats i titulades.
2. Ampliació i consolidació de la xarxa de centres que atenga, mitjançant una oferta àmplia i diversa d’especialitats, la demanda d’ensenyaments artístics. La xarxa de conservatoris i escoles superiors del País Valencià ha d’estar en condicions d’impartir tots els ensenyaments contemplats en els dissenys curriculars.
3. Paralització del procés de privatització d’aquests ensenyaments. Oferta pública d’aquells estudis amb demanda social que estan sent absorbits pels centres privats per falta d’oferta pública
4. Millora del finançament per impulsar els ensenyaments artístics superiors.
5. Foment de l’intercanvi i els convenis de col·laboració amb institucions i entitats relacionades amb els ensenyaments artístics.
6. Impuls i coordinació de la innovació educativa i la investigació en relació amb els ensenyaments artístics en tots els seus nivells.
7. Convalidació de les proves de maduresa realitzades per l’ISEA per l’accés als Ensenyaments Superiors en el cas de voler accedir als cicles formatius de grau superior.
8. Consideració de l’alumnat EAS en les ofertes de beques a nivell estatal i autonòmic.

Condicions laborals específiques

1. L’adaptació a l’EEES ha de comportar la progressiva homologació de l’horari del professorat a l’establert amb caràcter general per al professorat universitari en el marc comú dels estudis superiors.
2. Cap pèrdua de drets laborals quan es produïsca la transferència efectiva del personal dels centres de l’ISEA que ara per ara continua depenent de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d’Educació.
3. Adequació dels horaris del professorat per a propiciar la participació en activitats artístiques de l’alumnat i també per a fomentar la seua participació en projectes d’investigació pedagògica, artística i creativa.
4. Recuperació de les hores d’investigació dins de l’horari lectiu. Potenciació, reconeixement i dignificació de la tasca investigadora i d’actualització de coneixement del professorat investigador, dotacions pressupostaries anuals extraordinàries especifiques i impuls de les publicacions.
5. Mesures de conciliació de la carrera docent i de la carrera artística i professional: ampliació dels supòsits de concessió de les compatibilitats, possibilitat de reducció de jornada, d’acumulació horària, etc.
6. Foment i promoció de l’accés i la participació del professorat en programes europeus d’intercanvi i col·laboració entre centres d’EAS.
7. Oferta formativa que incloga: llicències retribuïdes per estudis, participació en programes específics, nacionals i internacionals, i flexibilitat dels permisos per a assistir a congressos, actes culturals, intercanvis, etc. Dinamització dels CEFIRE Artisticoexpressiu i ERE tot i impulsant l’especificitat dels ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, música, dansa i art dramàtic.
8. Professorat Especialista: actualització de la normativa i regulació per evitar que la seua contractació suplisca les vacants de la plantilla. Millora de les seues condicions laborals: retribucions, permisos i llicències, etc.
9. Reconeixement i potenciació de la tasca dels i de les mestres de taller, figura indispensable per a la realització de l’aspecte pràctic dels ensenyaments artístics.
10. Reducció de les exigències del nombre de Doctors per al Màster Artístic oferit pels centres d’EAS, i concreció de les mateixes no per als centres sinó per a les titulacions que aquests imparteixen.
11. Negociació dels requisits generals i específics establerts per entrar a borsa i per les adjudicacions de difícil cobertura.

Plantilles

1. Dotació i estabilització de les plantilles suficients que eviten l’elevat nivell d’eventualitat.
2. Oferta pública de places en les distintes especialitats amb criteris objectius. Oferta de places de càtedres en els processos selectius. Accés per concurs de mèrits.
3. Concurs de trasllats anual amb oferta de totes les vacants.
4. Creació del Departament d’Orientació en els centres: tutories de classe, salut laboral, formació i orientació laboral, malalties i patologies laborals.
5. Contractació de personal tècnic específic de suport en la tasca artística: vestuari, infraestructura d’escenaris, orquestres, tallers instrumentació, exposicions i manteniment de tallers, manteniment d’equips tècnics, etc.
6. El personal d’administració i serveis s’ha d’integrar en les plantilles dels centres, amb una previsió suficient de la conselleria d’Educació per atendre totes les substitucions.

Organització i ordenació dels EAS

1. Ordenació coherent dels estudis en el sistema de graus universitari.
2. Negociació i actualització de tota la normativa d’organització i funcionament dels centres d’ensenyaments artístics, atenent les característiques específiques i que regule de manera clara qüestions que s’han d’objectivar com ara la prelació per la tria d’horaris o les descàrregues horàries.
3. Derogació del Reial Decret d’especialitats de Música i Dansa i negociació amb el Ministeri d’Educació d’un nou Reial Decret atenent les necessitats dels centres.
4. Increment de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió als centres superiors d’ensenyaments artístics en el seu procés d’integració en l’EEES.
5. Elecció democràtica de tots els càrrecs unipersonals. Potenciació de les funcions dels claustres i de la seua capacitat de decisió.
6. Racionalització de l’atribució d’especialitats i oferta de places en arribar al mínim d’hores establert per crear la plaça.
7. Millor regulació de les convocatòries d’entrada a borsa, borses extraordinàries i de contractació de professorat. Negociació dels criteris. Augmentar l’objectivitat en el disseny de les convocatòries i publicar els criteris de selecció (graelles o guies) emprats pels tribunals.
8. Selecció adequada dels membres dels tribunals en les convocatòries de borses extraordinàries, amb la qualificació adient i els coneixements necessaris per cada especialitat.
9. Establir mecanismes i procediments de col·laboració dels centres superiors d’ensenyaments artístics amb les diferents universitats públiques, especialment quant a la coordinació i planificació de l’oferta formativa en els títols de postgrau i l’oferta de programes de doctorat, segons les condicions de l’entorn, les necessitats dels professionals graduats, i el desenvolupament del perfil pedagògic del centre.
10. Potenciació de mesures que permeten l’equiparació dels ensenyaments artístics superiors amb el sistema universitari i, en un futur, la integració d’aquells tipus d’EAS que ho acorden al sistema universitari, sense perjudici dels drets del professorat.
11. Desenvolupament de programes per a la creació de campus integrats entre els centres professionals d’Arts Plàstiques i Disseny, els campus universitaris i els centres d’EAS.
12. Regulació de mecanismes per a la realització als centres superiors de l’activitat investigadora, potenciar la seua difusió i permetre la participació en els programes estatals i autonòmics de ciència i tecnologia.
13. Millora de la coordinació entre els diferents nivells (elemental, professional i superior) dels ensenyaments artístics. Regulació d’hores de coordinació entre les escoles d’art i superior de disseny i de ceràmica i centres que imparteixen la modalitat d’Art en Batxillerat.
14. Compliment dels requisits mínims dels centres d’EAS per a impartir aquests ensenyaments pel que fa a edificis, espais, equipaments, accessos per al personal amb diversitat funcional, etc.
15. Dotació als Centres Superiors d’Ensenyaments Artístics de les infraestructures i recursos tecnològics, materials i humans adequats perquè puguen impartir els ensenyaments d’acord als requisits de qualitat exigits pels estudis emmarcats dintre de l’EEES.
16. Rehabilitació dels centres educatius i avaluacions periòdiques sistemàtiques de totes les instal·lacions implementant les correccions i millores necessàries detectades a dites avaluacions de riscos. Adequació dels espais educatius a les necessitats pedagògiques i tecnològiques d’aules, biblioteques i tallers, atenent a criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació a la realitat climàtica. Política d’inversions públiques per aplicar una oferta suficient de places públiques.
17. Dotació dels recursos necessaris per a l’accés segur amb transport sostenible per part de l’alumnat i el professorat.
18. Potenciació de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els ensenyaments artístics.
19. Extensió dels programes d’ensenyament en valencià en els centres d’EAS.

Estudis

1. Oferta d’estudis superiors corresponents a les especialitats de Conservació i Restauració de Béns Culturals que haurà de ser creada a partir del professorat i els tallers de les Escoles d’Art i Superiors de Disseny.
2. Potenciació i ampliació dels cicles formatius de grau mitjà i superior relacionats amb la música: afinació, luthieria, manteniment d’instruments, etc.
3. Creació de cicles formatius de grau mitjà i superior en especialitats tècniques per a l’art dramàtic: caracterització i maquillatge artístic, luminotècnia, atrezzo i utillatge, escenografia, vestuari, etc.
4. Ampliació de l’oferta de batxillerat artístic i creació de centres integrats.

Alumnat

1. Regulació de passarel·les i convalidacions ECTS per a l’accés dels titulats professionals d’Arts Plàstiques i Disseny amb els títols de Grau, dintre de la definició de l’educació superior establerta en l’article 3.5 del Capítol II de la LOE.
2. Homologació del calendari escolar amb el calendari propi dels estudis universitaris, per adequar els ritmes d’estudi i descans de l’alumnat que cursa els EAS amb l’alumnat de la resta d’ensenyaments superiors universitaris.
3. Convenis de relació amb empreses de producció cultural i artística del sector corresponent per a la realització de pràctiques, així com per a la inserció de l’alumnat en el mercat laboral.
4. Foment i promoció de l’accés de l’alumnat dels centres superiors d’ensenyaments artístics a estudis complementaris, de perfeccionament professional i programes educatius internacionals.
5. Foment de l’associacionisme estudiantil (d’alumnes i exalumnes) en els centres d’ensenyaments artístics superiors, amb l’objecte de vehicular les demandes de l’alumnat i vincular als exalumnes amb el centre i les associacions professionals. Inclusió de l’alumnat dels EAS en els convenis i acords que beneficien a l’alumnat de les Universitats (Bons d’Autobús, etc.).
6. Regulació normativa dels espectacles, actuacions i exposicions de l’alumnat, especialment en referència a les maneres d’establiment i perjudici en la càrrega de treball i educativa de l’alumnat. Es considerarà de manera particular la integració d’aquests treballs en els crèdits ECTS.
7. Potenciació de la integració de l’alumnat dels Graus Superiors en els programes europeus d’intercanvi d’alumnat i professorat (Erasmus, etc.).
8. Expedició immediata per part de la Conselleria d’Educació o de l’ISEA del Suplement Europeu del Títol quan l’alumnat ho sol·licite.
9. Creació de beques i allotjaments públics per a l’alumnat que faciliten l’accés i la continuïtat dels estudis. Consideració de l’alumnat EAS en les ofertes de beques a nivell estatal i autonòmic.
10. Banc d’instruments adequats a les edats i al desenvolupament físic de l’alumnat, que permeta el seu préstec, almenys, en els primers cursos.

Salut laboral

1. Ampliació i Reconeixement del catàleg de malalties professionals tenint en compte l’especificitat dels ensenyaments artístics.
2. Reconeixement de les malalties laborals (problemes amb la veu, estrés, patologies musculoesquelètiques…) i tractament preventiu de les mateixes amb els reconeixements mèdics específics.
3. Avaluació de les instal·lacions i condicions dels diferents llocs de treball: espais, soroll, il·luminació, temperatura, humitat i ventilació, pantalles de visualització de dades i condicions ergonòmiques de tots els centres i llocs de treball.
4. Atenció especial a les condicions de sonoritat i als riscs de decorats i muntatges.
5. Identificació dels riscos laborals i adopció de mesures de protecció i seguiment per a qui ha patit o pateix malalties greus, de llarga durada o molt freqüents.
6. Protecció especial per a treballadores per maternitat.
7. Atenció específica a treballadores i treballadors amb diversitat funcional.

Ensenyaments d’idiomes

Per la consolidació i millora dels ensenyaments d’idiomes

1. Implementació de les 18 hores lectives setmanals amb 4 grups curriculars sense grups complementaris obligatoris. 4’30 hores per cada grup curricular per treballar amb marge els currículums i no limitar-ho a les 120 h mínimes que marca la normativa estatal.
2. Derogació de l’ordre 87/2013 i negociació d’un nou ROF per revertir les retallades i recuperar les condicions laborals perdudes (hores de reducció dels departaments, coordinacions, etc.).
3. Racionalització de les PUC, revisió i negociació a la baixa de la quantitat d’alumnat lliure absorbit per les escoles. AMPLIACIÓ del nombre de convocatòries dels organismes certificadors de coneixements del valencià com ara la JQCV per abastir la demanda social i per a evitar el col·lapse dels departaments de valencià en períodes PUC.
4. Negociació de les condicions laborals del professorat que coordina i redacta les PUC, transparència en la seua elecció i augment de la reducció horària lectiva de que disposen amb especial atenció als departaments unipersonals.
5. Flexibilització, millora i agilització del procés de matrícula per tal de poder donar resposta a les necessitats dels centres, dels diferents idiomes i de la ciutadania; que la matrícula siga fàcil, ràpida i senzilla; que es puga analitzar la necessitat de la preinscripció depenent de l’idioma o del centre i que es puga obrir en diferents moments del curs depenent també de les necessitats de l’idioma i del centre.
6. Adaptació realista del sistema de gestió ITACA a les característiques de les EOI (matrícula, gestió alumnat, gestió econòmica, confecció horaris del professorat, etc.).
7. Adequació i millora de la dotació d’edificis, infraestructures i recursos per a aquests ensenyaments vetlant pel respecte de la normativa vigent de construcció i assegurant l’accessibilitat efectiva i l’eliminació de barreres arquitectòniques a totes les escoles. Dotació tecnològica que possibilite la modernització i operativitat dels centres. Inversions adaptades a les necessitats de cada centre dignificant la qualitat de les instal·lacions.
8. Reducció horària real i efectiva per a les persones MAJORS de 55 anys a totes les escoles sense dependre de la capacitat organitzativa de cada centre amb normativa clara.
9. Impuls per part de la Conselleria per tal que el Ministeri d’Educació acabe fent realitat el reconeixement dels títols d’EOI per part dels altres estats europeus.
10. Millora i ampliació de l’oferta formativa permanent del professorat, tant al llarg del curs com en estades formatives a l’estranger per tots els idiomes.
11. Dotació a totes les EOI que així ho sol·liciten amb AUXILIARS DE CONVERSA dels diferents idiomes impartits.
12. Creació de seccions de l’EOI virtual valenciana a totes les direccions territorials.
13. Oferta de tots els idiomes a l’EOI VIRTUAL per poder arribar allà on siga necessari tenint en compte el mapa actual d’EOI i la realitat geogràfica del País Valencià sense minvar l’oferta presencial en cap EOI física. Centralitzar a les EOI altres vies públiques d’aprenentatge d’idiomes a distància com LABORA o el Centre Específic d’Educació a distància, amb el corresponent augment de plantilla.
14. Cal una reordenació dels cursos i una revisió dels currículums vigents dels nivells perquè s’adeqüen al Marc Comú de Referència Europeu (MCRE), tenint en compte l’especificitat de cadascun dels idiomes que s’imparteixen. Avaluació de la mediació de manera integrada a la resta de destreses.
15. Augment de la plantilla en aquelles especialitats i escoles que compten amb grups excessivament nombrosos per racionalitzar les ràtios i dotació de més personal d’administració i serveis als centres d’EOI.
16. Diversificació de l’oferta d’aprenentatge a l’alumnat donant autonomia organitzativa a les EOI: cursos conduents a certificació, cursos d’actualització de coneixements, cursos “lúdics”, intensius de durada flexible, cursos formatius complementaris de 30 i 60 hores, etc.
17. Possibilitar que una part dels cursos de formació complementaria tinguen el reconeixement de formació permanent amb l’expedició de certificats i l’aval del CEFIRE i el vistiplau de la Subdirecció General de Formació del Professorat.
18. Consolidació negociada del mapa escolar d’EOI donant resposta a la demanda social d’ensenyaments d’idiomes, atenent criteris demogràfics, geogràfics, de proximitat a centres educatius superiors, de relacions empresarials, comercials i turístiques, i posant especial atenció a les zones rurals.
19. La ràtio en les Escoles Oficials d’Idiomes no ha de superar els 20 alumnes. Eliminació de les ràtios mínimes per a garantir que l’alumnat puga finalitzar els ensenyaments d’una llengua en el mateix centre i implantació de mesures contra l’abandonament escolar.
20. Cal un control rigorós de les titulacions expedides per institucions privades que no compleixen els requisits d’objectivitat en les seues proves.
21. Cal impulsar una campanya decidida de posada en valor i publicitar la qualitat dels ensenyaments impartits així com les certificacions oficials i públiques de les EOI que arribe al conjunt de la societat.
22. Gratuïtat i programes de beques pels ensenyaments d’idiomes tant per a les persones jubilades, aturades, receptores de l’ingrés mínim vital com per a les persones refugiades o demandants d’asil, ja que l’accés a l’ensenyament d’idiomes les pot ajudar a trobar treball o a una inserció social més ràpida.
23. Reflexió i concreció sobre la implantació d’un currículum inclusiu per a l’alumnat amb NESE a les EOI.

Formació de persones adultes (FPA)

Defensem l’aprenentatge al llarg de la vida i la formació de persones adultes perquè és imprescindible per a les persones adultes a qualsevol edat, aconseguir les competències bàsiques necessàries per a la participació, la inclusió, la integració i el seu desenvolupament acadèmic, social i professional, de manera integral per poder formar part de manera activa en una societat democràtica en constant canvi tecnològic i social.
Les persones adultes han de fer front a les exigències d’un nou concepte de ciutadania en què la comprensió del món necessita d’eines que s’actualitzen de manera permanent en centres i espais educatius públics amb vocació comunitària.
L’FPA és un element clau en la societat per incidir, de manera directa i propera, en col·lectius en risc d’exclusió social i persones que necessiten reincorporar-se de manera activa en els processos de canvi social.
STEPV, d’acord amb el seu model sindical participatiu, assumeix el que el professorat de la FPA exigeix i ho incorpora a la seua acció sindical. Aquest és el nostre compromís, ja ho ha sigut en el passat, i ara el renovem davant de les eleccions sindicals del proper 1 de desembre.
En suma, volem que es complisca veritablement la Llei 1/1995, de 20 de gener, de Formació de les Persones Adultes, actualitzada i adaptada als requeriments de les iniciatives europees i a les exigències del segle XXI, amb el finançament i els mitjans necessaris per fer-ho possible.

Per això, exigim:
• Actualització de la normativa de funcionament de l’FPA, l’ordre de 14 de juny de 2000 ha quedat obsoleta i no s’adapta a l’evolució de la societat ni de les necessitats dels centres de formació de persones adultes.
• Consolidació i, si escau, nova creació de centres públics específics d’FPA, amb un ROF propi, i homologats als instituts d’educació secundària, FP, EOI i conservatoris pel que fa al tractament administratiu i la seua dotació de recursos tant personals com materials i econòmics.
• Creació de zones d’ALV (aprenentatge al llarg de la vida) que connecten ensenyaments bàsics amb propostes semipresencials i a distància de formació professional. Centres FPA – Centres integrats de formació professional o universitats.
• Estudis de Batxillerat per a persones adultes en els centres d’FPA.
• Equiparació horària al professorat de secundària.
• Implementació de les normatives d’inclusió als centres d’FPA, amb personal específic d’orientació educativa i suport.
• Adequació de locals a les necessitats dels centres i de les persones adultes participants per dignificar la funció docent a FPA. En molts llocs els locals estan en condicions molt dolentes.
• Un pla de construcció i d’adequació i manteniment dels centres a fi de poder garantir l’oferta de tota l’etapa educativa en condicions dignes i de qualitat.
• Titulacions oficials i homologades de competència digital amb personal a temps complet en tots els centres d’adults.
• Autonomia dels centres per gestionar la demanda i les prioritats de l’oferta.
• Catàleg de vacants que consolide les plantilles orgàniques dels centres públics d’FPA per tal d’adaptar-les a les seues necessitats amb la integració dels professorat de les corporacions locals i d’altres institucions públiques com a plantilla del centre, com a equips multiprofessionals, amb connexió amb serveis socials, centres de salut…
• Dotació generalitzada de personal d’administració i serveis, iniciada en els centres amb més matriculació.
• Visibilitat de l’oferta formativa dels centres públics d’FPA amb campanyes de sensibilització específiques i connexió amb la resta del sistema amb incorporació dels programes d’FPA als itineraris formatius de les persones adultes: cursos d’accés a cicles formatius de grau superior, etc.
• Reconeixement administrativa i acadèmica dels programes formatius, amb la incorporació de noves titulacions que garantisquen la plena integració de les persones amb risc d’exclusió social: valencià A2, castellà per a estrangers, anglés A1 i altres llengües.
• Actualització del currículum de la FPA i la millora del decret que determina l’horari laboral del personal docent dels centres públics d’FPA.
• El disseny de plans territorials de l’FPA de manera coordinada connectant experiències d’aprenentatge al llarg de la vida i gestió de recursos i serveis.
• La signatura del conveni general multilateral entre la Generalitat Valenciana i les corporacions locals que reordene les competències i el finançament de l’FPA.
• Iniciar propostes de formació professional, d’FP de segona oportunitat en els centres d’FPA per a les persones més vulnerables, com es fa en els centres d’adults d’altres comunitats.
• Garantir la màxima informació per part de la Conselleria als docents que preparen les proves d’accés als CFGS. Establir reunions periòdiques per tal d’establir els criteris i garantir uns canals de comunicació entre les persones que preparen les proves i els docents que imparteixen els cursos, al igual que es fa en les proves EVAU i en les proves AU25.
• Adequació de les titulacions requerides amb els currículums que s’imparteixen en l’aula.
• Oferta formativa en el CEFIRE prèvia, per al professorat que vol accedir a la docència en centres d’FPA, on es remarque la vessant social i educativa de les FPA, les característiques del seu alumnat, el diagnòstic de necessitats educatives, el desplegament d’ofertes adaptades i actualitzades i metodologies que afavorisquen l’aprenentatge, especialment de joves amb fracàs escolar, dones, persones immigrants, persones desocupades, persones amb NESE, persones majors…
• Creació d’un programa de beques per a l’alumnat de les FPA
• Impuls i promoció des de la Conselleria de les FPA informant dels ensenyaments que s’imparteixen i del seu paper educatiu i social.
• Funcionament del Consell Valencià per a la Formació de Persones adultes.

Inspecció d’educació

Propostes electorals per a la Inspecció d’Educació

• La plantilla de la Inspecció d’Educació a cada Direcció Territorial data dels anys 80. Cal un augment de les plantilles per tal de donar resposta a les noves funcions i atribucions assignades segons el Decret 80/2017 que regula l’actuació, el funcionament i l’organització de la inspecció d’educació del País Valencià, i l’Ordre 17/2019 que la desenvolupa.
• Establir protocols d’avaluació eficient i efectiva de la Inspecció d’Educació.
• Potenciar la investigació com a tasca que acompanya l’acció inspectora per tal d’implementar i fomentar als centres pràctiques educatives innovadores.
• Fomentar el treball en equip de les persones inspectores per tal de portar de forma més col·legiada les seues funcions i disposar una millora atenció als centres educatius.
• Potenciació dels equips de referents per àrees específiques a les diferents direccions territorials.
• Distribució dels serveis i centres d’actuació des d’un criteri geogràfic i tenint en compte les adscripcions entre els centres educatius per tal de facilitar la transició de l’alumnat entre etapes educatives i poder tindre així una visió àmplia de tot el sistema educatiu i dels diferents serveis educatius que es desenvolupen.
• Revisió i reducció de les tasques burocràtiques associades actualment a la Inspecció d’Educació.
• Independència del Cos d’Inspecció d’Educació dels poders polítics. No a la designació lliure de les persones amb càrrecs. Selecció del Cap Inspecció General i Cap Inspecció Territorial d’Educació amb l’aplicació de criteris objectius.
• Foment de la retroalimentació entre la Inspecció d’Educació i l’Administració Educativa per a conèixer i millorar el funcionament del sistema educatiu i la participació de la comunitat educativa, per mig de l’elaboració d’estudis.
• Afavorir l’autonomia dels centres des de la Inspecció d’Educació.
• Unificar els diferents programaris informàtics per agilitzar les gestions de la Inspecció d’Educació.
• Assegurança específica de cobertura per al professorat que l’exercici de les seues funcions comporta desplaçament (Inspecció d’Educació, personal assessor CEFIRE, professorat itinerant/compartit, personal UEO, etc.).
• Revisió de les indemnitzacions per raó de servei i gratificacions per serveis extraordinaris.
• Priorització de les tasques d’assessorament als centres i serveis educatius, i de la funció d’acompanyament en els processos educatius. La Inspecció d’Educació ha de ser propera a tots els membres de la comunitat educativa.
• Pla formatiu específic i continu per a la Inspecció d’Educació.
• Possibilitar la realització d’estades formatives en altres territoris i en altres països per tal d’afavorir els processos de millora de la Inspecció d’Educació.
• Possibilitat de l’exercici de la docència en centres educatius, sempre amb caràcter temporal i sense que això supose modificació alguna de la situació administrativa dins de la inspecció.
• Millora del sistema d’accés a la funció inspectora centrat en la demostració d’aptituds per a l’exercici de la inspecció, sobre la resolució de casos pràctics centrat en les tasques que són pròpies de la inspecció en les seues actuacions habituals. La fase de pràctiques haurà de tindre la mateixa durada que en la resta de convocatòries d’accés a la docència.
• Estabilitzar la borsa de treball de les persones inspectores que ocupen un lloc accidental per tal que davant de la convocatòria de processos selectius no estiguen afectades. Demanem una regulació i funcionament similar a la resta de cossos docents.
• Regulació d’un acord sindical que establisca el sistema de provisió de llocs de treball en caràcter accidental. Demanem una regulació i funcionament similar a la resta de cossos docents en règim d’interinitat.
• Cal fer una substitució efectiva de les inspectores i inspectors en les diferents situacions que comporten no poder estar a càrrec del desenvolupament de les seues funcions (permisos i llicències), i així evitar disrupcions en el servei.
• Cal fer la substitució efectiva de les inspectores/inspectors que es troben desenvolupant altres funcions (IGE, càrrecs en òrgans directius, etc) i així evitar disrupcions en el servei.
• Creació, d’almenys, una quarta direcció territorial d’educació amb el seu servei d’inspecció propi.

Salut laboral i medi ambient

Per la cultura preventiva i la seguretat i salut en el treball

1- Exigència del compliment de les obligacions legals i dels acords signats entre els sindicats i la Conselleria d’Educació (Llei 31/1995 de 08 de novembre i Decret 123 de 10 de juliol de 2001 (revisió el 2013), del Govern Valencià).

2- Accés sistematitzat a la informació en els termes que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals
• Avaluació de riscos laborals de tots els centres i llocs de treball i en totes les disciplines contemplades en la llei de prevenció (seguretat, higiene, ergonomia i psicosocial).
• Mesures i activitats de protecció i prevenció.
• Mesures d’emergència.
• Resultats dels controls periòdics sobre les condicions de treball i de l’activitat de les persones treballadores.
• Pràctica del control de l’estat de salut de les treballadores i treballadors.
• Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagen causat una Incapacitat Temporal (IT) superior a un dia.
Quant a la documentació acreditativa dels danys produïts en la salut del conjunt de treballadores i treballadors, exigim:
• Comunicació oficial d’accident de treball.
• Relació mensual d’accidents de treball sense baixa mèdica.
• Informe d’investigació d’accidents de treball.
• Conclusions derivades de la vigilància de la salut i dels danys a la salut

3- Informació puntual sobre els danys produïts en la salut de la treballadora o del treballador, de manera que les persones delegades de Salut Laboral puguen presentar-se al lloc dels fets, fins i tot fora de la seua jornada laboral, per conéixer-ne les circumstàncies.

4- Recepció dels informes de l’administració sobre la informació emesa per tots els agents competents en la protecció, prevenció, seguretat i salut de les treballadores i treballadors, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i la Seguretat Social.

5- Coneixença de tota la documentació i dels informes relatius a les condicions de treball necessaris per al compliment de les funcions de les persones treballadores, així com els procedents de l’activitat del servei de prevenció, en el seu cas.

6- Anàlisi dels danys produïts en la salut o en la integritat física de les persones treballadores per tal de valorar-ne les causes i proposar-ne les mesures preventives oportunes.

7- Immediata posada en marxa del Pla de Prevenció de Riscos Laborals, avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva, com a instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla en tots els centres docents del País Valencià.

8- Desenvolupament de la figura de coordinadora o coordinador de prevenció de riscos laborals als centres, amb crèdit horari i formació suficient.

9- Model integrat de prevenció de riscos laborals en el sistema de gestió de l’administració en totes les activitats, decisions i nivells jeràrquics, els objectius bàsics del qual han de ser la modificació de les condicions laborals amb risc per a la seguretat i la salut del professorat, així com la promoció de la salut en l’àmbit laboral.

10- Recuperació del servei de prevenció propi en el marc sectorial educatiu.

11- Millora de la informació i formació en salut laboral per a tot el professorat, la coordinadora o coordinador de salut laboral dels centres i per als delegades i delegats de SSL, formació específica en la gestió de la prevenció per als equips directius incidint en la formació en autoprotecció com també a la vigilància de la Salut.
12- Dret efectiu de reducció horària sense detriment retributiu per al professorat major de 55 anys com a prevenció de patologies derivades de l’edat.

13- Distribucions grupals i horàries equilibrades per a evitar la sobrecàrrega física o psicològica del professorat, amb l’eliminació dels riscos sorgits a conseqüència de la intensificació del treball i de la deficient organització.

14- Reconeixement i tractament preventiu de les patologies o malalties emergents que tenen origen en el treball, com ara l’estrés, l’esgotament professional, l’assetjament psicològic, les patologies musculoesquelètiques, la Covid persistent, etc. amb la consideració de malaltia professional, com ho són els nòduls vocals.

15- Els accidents de treball i les malalties professionals del professorat interí han de ser ateses pel Servei Valencià de Salut, de manera que desaparega definitivament el concert amb les mútues. A més, les contingències professionals han de ser retribuïdes al 100% a partir dels 91 dies d’IT.

16- Incorporació en tots els centres educatius de personal sanitari d’infermeria per desenvolupar tasques de caràcter assistencial, educatiu i preventiu.

17- Servei de vigilància periòdica de l’estat de salut de les treballadores i treballadors per part de Conselleria, segons els riscos inherents a la tasca que exerceixen i amb especial cura al personal vulnerable.

18- Cobertura de sistemes de vigilància de la salut psicosocial i salut mental del professorat adaptades a les especificitats de les situacions de convivència i als diversos perfils de centres i llocs de treball.

19- Adaptació del lloc de treball per part de l’òrgan competent en matèria de personal. Compliment de l’informe del servei de prevenció si recomana canvi de destinació o d’especialitat de la persona afectada o adequació de jornada o d’horari.

20- Actualització i anunci del protocol de prevenció i posada en marxa dels mecanismes escaients per resoldre casos d’assetjament laboral o agressions a l’empleat públic dels centres docents.

21- Assessorament i assistència jurídica d’ofici i per escrit al professorat que ha patit qualsevol acció il·lícita en l’exercici de les seues funcions.

22- Actualització negociada del reglament de funcionament intern de la Unitat de Resolució de Conflictes (URC).

23- Necessària publicació del protocol d’actuació per a l’alumnat amb problemes de regulació de comportament en els Centres d’Educació Especial (CEE), en la Unitat Terapèutica (UTE) i en les aules específiques.

24- Equips de Protecció Individual (EPI) per a la Formació Professional (FP)
· Immediata posada en marxa del Pla de Prevenció de Riscos Laborals en tots els centres educatius i de manera urgent en els Cicles Formatius de Formació Professional, amb una avaluació de riscos per part del Servei de Prevenció i amb la intervenció de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT). Aquest organisme ha d’assessorar els centres docents, donar-los el suport tècnic necessari, elaborar una guia per famílies professionals, així com validar i gestionar el llistat dels EPI segons les instruccions de la Direcció General de Formació Professional i Règim Especial (DGFPERE) per abastir els centres d’FP. El CSSL ha de ser coneixedor de les actuacions executades.

· Sol·licitud específica d’una instrucció operativa actualitzada a la del 30/06/017 SPRL_IO_12 d’eliminació de residus perillosos en centres educatius pel que fa a la selecció i gestió dels EPI en FP i on es concrete la manera de com procedir en aquests centres.

25- Desenvolupament i actualització del protocol d`actuació de temperatures exclusivament per al sector docent

STEPV amb el medi ambient

1. Creació de la figura de la persona coordinadora de sostenibilitat en els centres, amb la formació dins l’horari lectiu i crèdit horari.

2. Gestió sostenible i ètica dels centres educatius per arribar a l’autosuficiència energètica: plaques solars, control de la contaminació acústica, vigilància de la qualitat de l’aire, vigilància de la petjada ecològica dels menjadors escolars, posant especial atenció en les aigües grises (petjada hídrica), etc.

3. Auditoria energètica en tots els centres de treball. Equipaments en els centres de treball amb plaques fotovoltaiques. Sistema de control d’enllumenat (horari, presència…), que assegure una il·luminació adequada mentre siga necessari i durant el temps previst.

4. Reducció i separació de les deixalles dins d’un projecte global de gestió i reducció de residus amb l’objectiu de residus zero.

5. Construcció dels nous centres educatius amb criteris bioclimàtics, d’arquitectura passiva i bioconstrucció:
– Eliminació del fibrociment de tots els centres educatius.
– Materials de qualitat que milloren l’aïllament tèrmic als centres de treball de nova creació o en l’ampliació o reformes dels ja existents, així com l’orientació adequada per optimitzar el cost energètic dels centres.
– Climatització dels centres amb energies renovables. Augmentar les cobertes vegetals i arbres.
– Aprofitament de l’aigua de pluja.

6. Foment dels horts escolars ecològics no només per fomentar el contacte de l’alumnat amb els cicles biològics, sinó per conscienciar sobre el consum responsable i l’alimentació saludable.

7. Xarxa d’aigua neta i amb una alimentació als menjadors saludable i sostenible basada en productes de proximitat de quilòmetre zero. Foment dels esmorzars saludables i sense residus.

8. «Tornem a la terra» amb l’elaboració de la guia dels centres cap a la sostenibilitat amb idees concretes que ajuden el professorat a portar-la a terme.

9. Promoció de la naturalització dels espais educatius, amb l’ajuda de professionals de l’arquitectura, fusta, jardineria, pedagogia, etc. per repensar els espais educatius, especialment els exteriors i les oportunitats que aquests poden oferir.

10. Creació d’accessos segurs als centres educatius més saludables, amables i respectuosos. Foment de l’ús de la bicicleta i transport sostenible, amb la dotació dels aparcaments als centres educatius i contribució a les rutes de vianants ben senyalitzades, que generen un entorn del centre lliure de CO2.

11. Potenciació de l’estalvi energètic i l’aprofitament de l’aigua de pluja, i també l’objectiu de residus zero.

12. Realització d’auditories ambientals perquè, a partir de l’anàlisi ambiental, es proposen de forma participativa accions per a millorar.
– Creació de jornades de divulgació entre el professorat actual i futur, sobre la mobilitat sostenible, l’agroecologia, les 7R (Redissenyar, Reduir, Reutilitzar, Reparar, Renovar, Recuperar i Reciclar), el canvi climàtic i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
– Implicació dels centres educatius en la custòdia i cura del medi ambient mitjançant Aprenentatge Servei (ApS) i la seua col·laboració amb ajuntaments i entitats locals.

13. Servei d’assessorament de l’administració per a la instal·lació d’energies renovables als centres educatius.